Mostra totes les entrades de admin

Qui no fa els deures?

En la darrera sessió, el Parlament de les Illes Balears va aprovar una Proposició No de Llei amb la qual es recomana que els docents, “com a norma general” no posin deures als seus alumnes a proposta de Més per Menorca.

Mai fins aquest moment, la sala de representació dels ciutadans del conjunt de les Illes Balears havia recomanat a cap professional com fer la seva feina. Esperem que la setmana vinent es pronunciïn sobre la necessitat dels metges de receptar aspirines  o la importància de no fer fonament en els nous edificis que projecten els arquitectes.

Si bé és cert que l’alumnat passa hores suficients al centre escolar per desenvolupar bona part del currículum, inabastable, d’altra banda , convé deixar al criteri docent l’assignació de feines per fer a casa, que per això són els professionals del sector.

Seguint amb la metàfora, preocupa que els nostres polítics – i ens permetem el luxe de dir com han de fer la seva feina- perdin el temps en aquestes qüestions i no el dediquin a fer els seus deures: treballar en un PNL per augmentar de manera significativa el pressupost d’educació o poder millorar factors que serien més útils i constructius com, per exemple, ràtios i infraestructures.

Els Consells Escolars Insulars, menyspreats per la Conselleria d’Educació i Universitat: `Resolució d’escolarització’.

En la sessió de la mesa permanent del Consell Escolar de Mallorca d’ahir, dia 13 de març de 2017, se’ns va informar que la Direcció General de Planificació i Centres, dirigida pel Sr. Antoni Morante, havia remès la resolució d’escolarització per al curs 2017/18 amb la intenció de publicar-lo el dia 16 de març al BOIB.

Òbviament, cap de les entitats que formen part dels Consells Escolars Insulars podran emetre cap informe en relació  a aquesta normativa, desproveint aquests organismes d’una de les seves competències principals.

Download

INDEMNITZACIONS INTERINS

Les últimes sentències dictades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aplicació de la normativa comunitària sobre contractació temporal a la situació de la temporalitat en el nostre país, en concret en el sector públic, pareixien obrir una via per a contrarestar la precarietat, inestabilitat i discriminació dels treballadors afectats per  aquesta temporalitat en relació amb les relacions de treball fixes i estables.

En defensa dels drets dels treballadors que pateixen la temporalitat, que especialment afecta l’àmbit de la docència, hem treballat en la possibilitat d’interposar accions judicials, que en aplicació de la normativa comunitària, reconeguin la temporalitat endèmica i a causal concurrent en la majoria de les contractacions a través d’una indemnització econòmica.

En aquest moment, la interpretació donada pels tribunals espanyols a la doctrina comunitària, unit a les últimes manifestacions realitzades pel President del Tribunal de Justícia de la Unió Europea matisant el significat i contingut de les sentències així com l’existència de casos pendents de resolució davant el citat tribunal, obliguen a paralitzar, davant les poques o quasi nul.les expectatives d’èxit, qualsevol intent de reclamació de drets econòmics almenys fins que existeixi un pronunciament del Tribunal de Justícia Europeu clar sobre l’aplicació dels principis socials europeus que regeixen la contractació temporal que afavoreixi el reconeixement dels drets dels treballadors, que com en el cas de la docència, pateixen les conseqüències de la temporalitat en aquest país.

Per tant, continuarem recollint, estudiant i informant en relació a qualsevol notícia que es produeixi i que afecti els nostres drets.