L’any 2012 dins un context de retallades generalitzades a l’educació es va suspendre el pagament de la nòmina de l’estiu als interins que no tenien vacant per a tot el curs. Al punt 8 de la taula reivindicativa de l’assemblea de docents, exigíem “La contractació dels interins durant els mesos de juliol i agost” exigència que avui en dia no s’ha materialitzat.

Des d’Alternativa, hem reiterat en tots els àmbits on tenim representació, la recuperació immediata del cobrament de l’estiu dels interins, perquè no entenen en cap cas que pugui existir discriminació salarial en funció del tipus de contractació.

La falta de contractació els mesos de juliol i agost és un greuge comparatiu entre els docents que, fent la mateixa, no només cobraran menys, sinó que, a més, deixaran de sumar la puntuació d’experiència corresponent a aquests dos mesos, fet que condiciona l’obtenció d’una plaça en el futur.

Des del Govern, sempre ens remetien a l’acord marc, que preveu aquesta recuperació a l’estiu del 2018. Tot i no compartir l’ajornament en la recuperació de la igualtat en la retribució dels interins, confiàvem en el govern i que aquesta recuperació seria de forma completa i per tots els interins, inclús que els interins que  no arriben als famosos 5 mesos i mig rebin la part proporcional per assolir el principi de mateixa feina mateix sou.

El conseller es va comprometre a fer efectiu el pagament de l’estiu als pressupostos del 2018. Als pressupostos que ara s’estan tramitant al parlament, hi figura la recuperació del pagament de l’estiu, però només als que tinguin contracte al 30 de juny. Això, a la pràctica, significa que molt pocs companys cobrarien l’estiu. A tall d’exemple, un company que treballi gairebé tot el curs, per acumulació de substitucions però sigui cessat  el 25 de juny per incorporació del titular, continuaria sense cobrar l’estiu com ve succeint des de fa ja molts anys.

Quan des d’Alternativa exigim la recuperació dels drets, ho exigim per a tothom i sense fer mangarrufes administratives, que a la pràctica deixin en paper banyat els compromisos del govern.

Mateixa feina, mateix sou i per a tothom!!

Aquests dies ens trobam amb la publicació dels pressupostos de la comunitat autònoma pel 2018 que per primera vegada superaran els 5000 milions amb un increment del 7,2%.

Pel que fa a la partida destinada a educació, 935 milions, tot i que s’ha incrementat en 52 milions, respecte de l’any passat,un increment del 5,9%, els fons destinats a l’educació continuaran un any més, i ja en duim uns quants, congelats al voltant del 3% del PIB i amb una pèrdua de pes en relació al pressupost general.

Tot i ser el major dels pressupostos destinats a l’educació i reconeixent la posada en marxa o reactivació de partides pressupostàries que a l’anterior legislatura foren dràsticament retallades o directament suprimides, resulten insuficients per fer front a totes les necessitats del sistema educatiu i encara més en un context de creixement en quantitat i diversitat d’alumnat , i que permetin capgirar la dinàmica històrica de manca de recursos destinats a l’educació i fer front a un futur on l’economia del coneixement serà el factor essencial per al desenvolupament de les economies avançades.

De res en serveix el cinisme del Partit Popular, reclamant més pressupost al parlament balear i aprovant uns pressupostos estatals que una vegada més condemnen al nostre sistema educatiu a funcionar amb tot tipus de mancances que d’ altra banda ells mateixos potenciaren a la passada legislatura. També es manenten normatives de control de despesa restrictives que limiten l’autonomia en la gestió  de les nostres competències i dificulten l’increment de la inversió en la millora del sistema educatiu.

La Comissió Europea ha posat en el punt de mira a l’abandonament escolar de les Illes Balears entre altres problemes del nostre sistema educatiu. Entre les variables més significatives la Comissió destaca el baix pressupost dedicat a l’educació per davall de la mitjana estatal i molt enfora de la mitjana europea 4,9% que casualment coincideix amb les promeses electorals dels actuals governants. Esperem que no hagi de ser la intervenció de la Troika educativa europea la que obligui  incrementar els pressupostos educatius als nostres governants.