Amb la següent nota de premsa, la Conselleria d’educació i universitat ha presentat un protocol per fer front a l’assetjament escolar:
Tots els centres educatius de les Illes Balears, tant públics com a concertats, aplicaran el Protocol de Prevenció, Detecció i Intervenció en l’Assetjament Escolar que ha elaborat la Conselleria d’Educació i Universitat a través de l’Institut de Convivència i de l’Èxit Escolar, Convivèxit. Així s’ha explicat avui per part del conseller Martí March, acompanyat del director general d’Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Ribas, i la directora del Convivèxit, Marta Escoda.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és establir una línia clara d’actuació per a tots els centres educatius que permeti una acció ràpida, coordinada i efectiva en els casos detectats, sense deixar de banda, accions destinades a treballar a mig i llarg termini per actuar en prevenció.
A més, per primera vegada es tindran dades objectives sobre assetjament escolar ja que tots els casos detectats als centres quedaran registrats al GESTIB i no dependran d’enquestes subjectives.
El Protocol s’ha elaborat partint d’un estudi de la situació de l’assetjament escolar a través de la revisió de diferents mesures i protocols d’altres països, d’altres comunitats autònomes i de centres concrets. A partir de tots aquests elements es va elaborar una proposta que es va trametre a un grup d’experts integrat per representants del Convivèxit, d’Inspecció Educativa, del Servei de Suport Educatiu, del cos de Policies Tutors, de l’Oficina de Defensa del Dret del Menor, de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres i de la Universitat de les Illes Balears. Paral·lelament també es va trametre a la Confederació d’Associacions de Pares, a l’Institut de Salut Mental, a la Fiscalia de Menors i a l’Institut Balear de la Dona. El document final ha tingut en compte les aportacions de tots els experts.
Convivèxit ha organitzat unes jornades de formació previstes pel mes de març dirigides a directors de centres educatius i coordinadors de les Comissions de Convivència dels centres ja que són les persones més directament implicades en la detecció i intervenció en possibles assetjaments.
La propera setmana la resolució del Protocol es publicarà al BOIB i entrarà en vigor.
Continguts concrets del Protocol
La Resolució que regula aquest Protocol estableix que tots els centres han de disposar d’un protocol d’actuació davant un possible assetjament escolar que s’haurà d’incloure dins el Pla de Convivència, ha d’estar aprovat pel Consell Escolar del Centre i s’ha de difondre a les famílies. Aquest Protocol ofereix de manera detallada, les passes a seguir per a actuar enfront d’un suposat episodi d’assetjament escolar mitjançant la proposta d’actuacions immediates des del primer moment en que tenim coneixement d’un possible cas. A més, planteja les orientacions generals per a dissenyar un pla de prevenció contra l’assetjament escolar, a desenvolupar pel centre mitjançant actuacions a curt, mig i llarg termini.
Per tractar bullying i amb un enfocament educatiu
Aquest protocol és exclusiu per a atendre supòsits de bullying (assetjament entre iguals) i dintre de l’àmbit escolar. No és vàlid per a altres supòsits d’assetjament escolar com: assetjament de professorat cap a alumnat o alumnat cap a professorat, ni assetjament entre adults.
El protocol té un enfocament educatiu i no punitiu, integrant la funció afectiva (mostrant preocupació i interès per l’altra persona), amb la funció de control (que infereix protecció i seguretat). Es farà ús d’un procediment pacífic, afrontant el problema des d’un estil compromès i cooperatiu.
En tot cas, disposar d’un protocol no significa disposar d’una resposta única; molt al contrari, és la guia per a adequar la intervenció específica que es requereixi a cada moment. El que sí és imprescindible és que totes les actuacions que realitzem amb cada una de les parts quedin registrades en les actes corresponents.
Una de les qüestions que s’estableix en el protocol és que sempre sigui la mateixa persona la que fa les entrevistes una vegada detectat el cas. D’aquesta forma es gestiona el conflicte integrant les diferents històries/narracions dels tres tipus d’alumnat protagonista (qui sofreixen l’assetjament, qui ho observen i qui ho exerceixen) i de les seves respectives famílies, en la mesura que es va produint la transformació del conflicte i es convergeix en una única història compartida per tots els participants.
En el cas que el conflicte no es pugui solventar amb les actuacions coordinades des del centre educatiu el cas passarà a entitats judicials i policials. Durant tot el procés es manté un contacte fluid entre les administracions educatives i judicials en els casos que és necessari per a poder garantir una protecció adequada a tots els menors implicats i les seves famílies.
Font: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2562994&coduo=7&lang=ca
