Des del Sindicat Docent Alternativa feim una valoració positiva de la nova llei d’educació estatal, LOMLOE; però pensam que alguns aspectes podrien anar més enllà. Pensam que hauria de partir del consens perquè sinó provocarà més canvis i inestabilitat i tampoc veurem els efectes dels canvis de la llei, que necessiten sempre uns anys de rodatge per ser apreciats. Encara que la derogació de la LOMQE, un dels punts que va recollir l’Assemblea de Docents de què formam part, no s’ha produït; sí s’hi han fet modificacions importants.

Volem destacar que aquesta nova llei reconeix 0-3 com etapa educativa i també fa una clara aposta per l’escola inclusiva, però per aconseguir això ha d’anar acompanyat de pressupost per tal de dotar d’infraestructures i de personal preparat als centres ordinaris.

Afortunadament, és una llei que contempla la insularitat per dur a terme programes de cooperació territorial, a més d’incloure aspectes com la igualtat de gènere i la prevenció de les violències masclistes, la importància del desenvolupament sostenible i l’agenda 2030 (que són 17 objectius per aconseguir la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental), així com la digitalització i aspectes de les TIC o  els Drets dels infants.

Tot i que s’han fet canvis pel que fa a l’admissió a l’escola concertada, el que sí que trobam a faltar és una clara aposta per l’educació pública. Per exemple: a Irlanda el 100% de l’escola és pública, a  Finlàndia  un 98%, a Polònia un 95%, Portugal un 88%…; en canvi, a l’Estat Espanyol un 68% i a Balears un 65’09%.  Una altre aspecte que trobam a faltar és l’aposta clara per la reducció real de ràtios, això sí seria una novetat. Una altra novetat seria també una aposta valenta per una escola laica, suprimint la religió i els acords amb la Santa Seu.

Des del Sindicat Alternativa desitjam que si en algun moment es proposa una nova Llei Educativa sigui l’última i parteixi d’un consens necessari si es vol tenir un sistema educatiu estable i eficaç.

A Alternativa sabem que la docència no és fàcil. Volem que tenguis un lloc on arrecerar-te quan et sentis desprotegit, per això hem elegit un paraigües com a imatge que ens representa.

A Alternativa no volem que es perdi el sentit de la nostra tasca: treballar AMB els nostres alumnes, que ells siguin els beneficiaris directes del nostre esforç.

A Alternativa lluitam contra “quan nosaltres estudiàvem també érem 40 dins una aula”. La docència, la societat eren diferents. Necessitam unes ràtios adaptades a la realitat del S. XXI.

A Alternativa sabem que les aules són cada vegada més heterogènies, les necessitats de l’alumnat no són únicament adquirir coneixements, per això necessitem recursos.

A Alternativa recordam que abans de qüestionar les decisions d’un docent s’ha de conèixer el context i les motivacions.

A Alternativa  treballam per recuperar el prestigi social que durant molt de temps alguns s’han encarregat de tirar per terra.

A Alternativa volem saber per què ens demanen motivar l’alumnat perquè tengui èxit als estudis mentre ens desmotiven posant-mos cada vegada més difícil la nostra feina.

A Alternativa defensam que tenim dret a reclamar millores salarials com qualsevol treballador, sense por a l’opinió de la societat.

A Alternativa  sabem que sense esforç no hi ha èxit, els docents ho saben i la societat ha de saber-ho també.

A Alternativa sabem realment les hores que dedica un docent als seus quefers, per això diem no a les hores no reconegudes.

A Alternativa entenem que el control és necessari, però també la confiança en la professionalitat i el bon enteniment dels docents.

Sra Costa,

Els docents no tenim carrera professional com altres funcionaris d’altres sectors o altres administracions i quan n’hem volgut parlar, ens han passat en lliçons. Com vostè, ahir.

Pel que fa al nostre complement de destinació i d’altres, el seu Govern ens els ha reduït per no haver de pagar-nos l’augment del 2% que totes les altres comunitats i administracions públiques de tot l’Estat Espanyol, menys el seu Govern, sí han fet efectiva.

Vostè parla de solidaritat. Vostè, que cobra 22.000 euros en complement de residència, sense parlar del que cobren els seus assessors. El complement de residència d’un docent del cos A (professor de secundària) és de 97,22 euros.

Recordem que la Solidaritat és voluntària, no imposada.

Solidaritat també és repartir quan tot va bé i els sectors més boiants fan molts beneficis dels quals ni els seus treballadors ni els funcionaris en veiem ni 5 cèntims.