Aquest cap de setmana s’ha publicat al BOIB una resolució on s’aproven les instruccions per portar a terme l’avaluació de l’alumnat d’ESO. Aquesta resolució ja s’ha fet arribar al centres i des del Sindicat Alternativa volem manifestar que en cap moment se n’ha parlat en mesa sectorial perquè els sindicats poguéssim aportar.

No entenem com es publiquen unes instruccions d’avaluació segons les quals el punt de partida per fer les programacions didàctiques són les avaluacions inicials, avaluacions que ja s’han fet a la majoria dels centres el dia de la publicació d’aquest document i quan els departaments tenen gairebé enllestides les seves programacions per entregar a inspecció, si no ho han fet ja. Què han de fer els docents ara? Refer tota la feina?

Ens preocupa el fet que aquestes instruccions puguin ser interpretades com una reducció del nivell d’exigència. Poden donar a entendre que durant un temps el nivells d’exigència serà menor però després l’exigència en determinats estudis serà molt més elevada provocant confusió en l’alumnat i els pares.

Si el que preocupa és l’èxit acadèmic de l’alumnat, és a dir que les xifres ens diguin que no hi ha fracàs escolar, la solució és ben senzilla; es diu inversió. Inversió per tenir unes infraestructures dignes on es puguin encabir més aules perquè això voldrà dir que les ràtios es redueixen i l’atenció a l’alumnat podrà ser més individualitzada sense haver de sobrecarregar de feina els docents.

A més, trobem diversos aspectes que ens criden l’atenció, com per exemple, el fet que només es mencioni als departaments lingüístics quan es parla del desenvolupament de les destreses lingüístiques quan es tracta d’una objectiu comú a totes les matèries.

Finalment, una vegada més es penja a les esquenes dels claustres la presa de certes decisions que haurien de ser norma per a tots, donant-los com a eina de treball un document interpretable que generarà desigualtats entre els centres i en conseqüència entre l’alumnat.

Boib
Explicació de la Conselleria

El Consell de Govern de les Illes Balears va aprovar ahir la possibilitat de reducció de jornada no retribuïda per poder tenir cura de convivents amb COVID-19.

Des d’Alternativa, ho valorem com una passa cap la normalització de la conciliació de la vida familiar i laboral que ja tenia múltiples deficiències encara més evidenciades arran de la pandèmia, encara que pensam que en situació de cura d’un familiar en situació d’aïllament per sospita de COVID-19 el més adequat seria adaptar el lloc de feina i que el docent pogués teletreballar tal com es va fer durant el confinament i així no haver de perdre part dels seus ingressos o tots si la reducció hagués de ser del 100%.

D’altra banda, ens alegra que es reconegui que també els docents han de poder conciliar vida laboral i familiar perquè fins ara, semblava que sols es dedicaven a facilitar-ho a altres col·lectius i a l’economia.

Així i tot, hi trobam certs aspectes que ens preocupen i treballarem per intentar que aquestes mesures siguin encara més respectuoses amb la vida familiar dels treballadors. 

Per veure el text complet de la resolució (enllaç)

En l’última enquesta on hem demanat participació als docents de les Illes en referència a les renúncies que han hagut de fer arran de la situació actual destacam la seva preocupació per tres aspectes principalment:

• Els espais de treball

Els enquestats ens expliquen que els espais del centre s’han reconvertit en aules convencionals amb l’objectiu de poder arribar a la major presencialitat possible. Això fa que tallers, aules d’informàtica, biblioteques, aules de reforç… perdin la seva funció principal i pel fet d’estar dedicades a un grup bombolla ja no s’hi puguin dur a terme les activitats que s’hi feien habitualment.

• La innovació pedagògica

És la gran preocupació dels docents. Aquells centres que estaven apostant per canvis metodològics (educació internivells, treball cooperatiu, espais multidiscipilinars…) han hagut de sacrificar aquests projectes per a mantenir grups bombolla i presencialitat.

La situació a més fa que no sigui senzill organitzar activitats extraescolars, sovint beneficioses més per al desenvolupament social i emocional de l’alumnat, que per al cognitiu.

Els mitjans tècnics sovint no acompanyen i això fa també que l’ensenyament es vegi perjudicat, especialment en els casos de semipresencialitat (com ja es venia avisant). Els docents ens informen que per poder preparar les classes i arribar a l’alumnat en els casos de semipresencialitat han d’usar els seus propis mitjans informàtics degut al desfasament dels que hi ha als centres. Fins i tot a vegades utilitzen les seves pròpies dades ja que les xarxes als centres no funcionen adientment, encara que hi hagi fibra optica instal·lada.

• Les condicions laborals

No hem d’oblidar que els docents som també treballadors i que les nostres condicions laborals també influeixen en el resultat de la nostra tasca.

Prop del 83% dels docents participants a l’enquesta afirmen que en les situacions actuals veuen vulnerats els seus drets laborals.

Una de les causes és que la semipresencialitat implica fer hores extres invisibles ja que la preparació de classes s’ha de fer en previsió de l’alumnat presencial i també de l’alumnat que es queda a casa. Com ja va passar durant el confinament, els docents han de dur a terme una quantitat de tasques burocràtiques que fa que la docència i l’atenció a l’alumnat passi a un segon lloc, generant sensació d’angoixa i ansietat per no respondre les necessitats reals dels alumnes. De fet, els docents afirmen que “el benestar emocional dels docents és el gran oblidat”.

En aquesta situació els docents han vist revertides les millores de l’era post-Bauçà que s’estaven recuperant molt lentament. Han tornat a les 21 hores lectives sense cap tipus de compensació en hores complementàries o de caire econòmic.

Finalment, una de les preocupacions a nivell laboral ve donada pel fet d’haver d’assumir responsabilitats que no ens pertoquen sense haver rebut la formació adient per part de personal sanitari.

*Clicla a la imatge per a més informació