Arxiu mensual: novembre de 2022

La reducció de ràtios no és una prioritat però si que és urgent la perfilació de places per a les comissions de serveis. 

Aquest setembre ha començat el primer curs escolar sense restriccions des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 i des del sindicat docent Alternativa hem remarcat que durant aquest temps «hem après moltes coses. Per exemple, que la reducció de ràtios ha funcionat i garanteix una millor atenció a l’alumnat i una forma més individualitzada de donar aquesta atenció».

Per tal de continuar garantint «la millor atenció possible als nostres alumnes i poder mantenir en plantilla al major nombre possible d’interins després dels processos d’estabilització demanam que les ràtios han de continuar essent reduïdes». Des del Sindicat Alternativa reclamam un Decret de reducció de ràtios abans que acabi aquesta legislatura , ja que per la Conselleria la reducció de ràtios no és una prioritat però si que és urgent la perfilació de places per a les comissions de serveis.

La “carrera professional” dels docents, un greuge que no pot continuar.

El passat mes d’octubre vam publicar les dades del que suposa aquest greuge pels docents. 

Des de fa anys s’està parlant de la carrera professional dels docents i de millorar el reconeixement del la seva feina. Des del Sindicat Alternativa, volem mostrar amb dades comparatives el què significa per nosaltres la carrera professional.

A la primavera del 2015, el govern Bauzà va fer una proposta de carrera professional per als docents. Durant els anys 2015 i 2016, l’actual Govern la va fer efectiva a funció pública i a Sanitat però els docents encara esperam.

Per il·lustrar el greuge comparatiu i, a títol d’exemple, hem fet una anàlisi comparativa entre les retribucions  d’un funcionari  docent de secundària i no docent de la CAIB al llarg de 32 anys de carrera professional. La diferència  és de 148.291,68 euros  per la carrera professional, descomptats els sexennis i de 4.9543,04 euros per altres conceptes retributius. Total 197.834,72 euros.

La pèrdua de poder adquisitiu durant els darrers 15 anys, unit a l’increment de càrrega de feina i formació exigida,   fa que ens trobem amb especialitats sense cobrir perquè per molts de professionals ja no és atractiva la carrera docent. També hi ha una  dificultat creixent per cobrir moltes substitucions en algunes zones de les Illes Balears, perquè fins i tot suposen perdre doblers pel fet de fer feina.  El Govern ha de millorar les retribucions per la feina que fan els docents.

Creim que aquesta pèrdua de poder adquisitiu és també una dificultat afegida per poder cobrir places de docents a les Pitiüses, on l’accés a l’habitatge és un greu problema i els docents s’han vist obligats a dormir dins el seu cotxe més d’una vegada. Recordam que som docents, no turistes! 

Altres sindicats han exigit i signat la carrera professional per tota la resta de funcionaris, però no han dedicat els mateixos esforços per signar la dels docents.

Des d’Alternativa, s’ha exigit contínuament l’equiparació del docents amb la resta de funcionaris, però arribats al final de legislatura, el Govern no pot continuar més amb aquest greuge comparatiu d’aquesta magnitud.

El vertader reconeixement de la tasca dels docents ha de venir també per l’equiparació retributiva. Les paraules i els reconeixements s’han de materialitzar en fets.

 

 

Des del 2017, reivindicam equiparar els complements de residència dels docents

El 2017 varem iniciar la nostra reivindicació per equiparar els complements de residència dels docents. Vam ser els primers en fer aquesta reivindicació i ens congratulem que altres entitats s’hagin afegit, darrerament, a la nostra petició.

També volem recordar que fruit d’aquella reivindicació, el 2018 el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat una PNL, on s’instava al Govern de les Illes Balears a negociar amb el Govern d’Espanya l’equiparació del complement de residència així com dotar pressupostàriament aquest increment i incloure aquesta qüestió dins el REB .

Aquesta PNL ha quedat en res, ja que en tot aquest temps s’ha negociat el REB, però  enlloc apareix l’equiparació del complement de residència dels docents i, el que trobam més greu, és que ni tan sols se n’ha exigit  la inclusió .

Des de fa anys, la pèrdua de poder adquisitiu dels docents és ben pales, i especialment a les Illes menors. Això fa que sigui cada vegada més difícil trobar docents disposats a treballar-hi i moltes de les places i substitucions quedin sense cobrir abocant els centres a tenir unes plantilles inestables , que no ajuden a desenvolupar els projectes educatius com cal.

L’exigència d’aquesta equiparació no és un caprici, és la constatació que si volem una educació pública de qualitat a més del reconeixement verbal de la seva feina , aquesta s’ha de remunerar com toca per poder atraure i fidelitzar als millors professionals.