Arxiu mensual: octubre de 2021

Calendari d’aplicació de la LOMLOE

L’entrada en vigor de la nova llei educativa (LOMLOE) va ser el passat mes de gener, però l’aplicació completa es farà seguint aquest calendari:

Curs 20-21

-Participació i competències del Consell Escolar, claustre i direcció.

-Autonomia de centres docents.

-La selecció de la direcció als centres públics.

-Admissió d’alumnes.

Curs 21-22

-Avaluació i condicions de promoció de les diferents etapes educatives.

-Condicions de titulació de l’ESO, Cicles formatius de grau bàsic i Batxillerat.

-Titulació d’ensenyament professionals de Música i Dança.

-Condicions d’accés als diferents ensenyaments.

Curs 22-23 i 23-24

Modificació del currículum, organització i objectius d’ensenyaments.

22-23: Cursos imparells d’Educació Primària (1r, 3r, 5è), ESO (1r, 3r), Batxillerat (1r) i CF Grau bàsic (1r)

23-24: Cursos parells d’Educació Primària (2n, 4t i 6è), ESO (2n i 4t), Batxillerat (2n) i CF Grau bàsic (2n)

 

 

Augment del cost de la vida, salaris congelats

El cost de la vida augmenta cada any, això és una evidència,la darrera dada del IPC esta al 4%, però  que els salaris també ho fan no és tan evident; de fet en el cas dels docents de les Illes Balears estan congelats.

“El Govern espanyol proposa apujar el salari dels treballadors públics un 2% per al 2022”

Aquesta notícia del dia 5 d’octubre ens porta al cap l’augment que gaudeixen tots els funcionaris de l’Estat Espanyol l’any 2020, una altra vegada al 2021 i ara, sembla que també al 2022.El govern de les Illes Balears, va decidir castigar als docents sense l’actualització que es va aplicar a tota la resta d’empleats públics, i ara que el projecte de pressupostos estatals anuncia una nova pujada del 2% , esperam que el govern recapaciti i sigui conseqüent amb les demandes de pujada de sou fetes als empresaris i apliqui de forma efectiva la pujada pendent del 2,9% i la que ara anuncien del 2%. No consentirem una altre joc de trilerisme amb les nostres nòmines.

La no aplicació de les pujades de sou al docents , significaria una pèrdua d’uns 100 euros mensuals per docent. 

Nosaltres diem prou a aquesta situació.

No és només una qüestió de dignitat, és la resposta a la necessitat real de posar fre a la pèrdua de poder adquisitiu del personal depenent de la Conselleria d’Educació.

Els estudis ens situen com una de les comunitats més cares a l’hora d’anar al supermercat.

De los datos del estudio de OCU se desprenden las notables diferencias de precios que hay entre las distintas ciudades. Este año Jerez de la Frontera es la ciudad más barata del estudio. Le siguen Teruel, Zamora y Ciudad Real. En el lado opuesto se sitúa Las Palmas de Gran Canaria como la ciudad más cara, seguida de Palma de Mallorca y Barcelona. Si se comparan las Comunidades Autónomas, Castilla-León, Murcia, Extremadura, Asturias, Galicia y Andalucía son las comunidades más baratas, mientras que Cataluña, País Vasco, Canarias y Baleares son las más caras.

Ja fa uns anys que demanem millores en els nostres salaris. Si les Balears són una de les comunitats més cares de l’Estat i, a més, tenim una característica que compartim amb l’altre arxipèlag de l’Estat, les Illes Canàries, per què no tenim el mateix complement de residència? En 2018, semblava que aquest complement estava més a prop, però som a 2021 i encara no hem vist cap millora.

Si mireu la següent imatge veureu, no només la diferència entre els dos arxipèlags sinó també la diferència entre les diferents illes del nostre; on ja hem vist que no costa el mateix aconseguir vivenda o omplir el senalló al mercat.

 

Un altre problema greu: la vivenda!

El maig de 2016 vam llançar la campanya “som docents, no turistes” per denunciar la dificultat que tenen els docents de les Illes Balears, especialment a les Pitiüses, per trobar una vivenda digna i a un preu decent. 

Avui, 5 anys després, ens trobem a premsa el següent titular:

“Sant Josep de Sa Talaia, Ibiza y Santa Eulalia del Río, los municipios con las viviendas más caras

Las tres poblaciones superan los 5.000 euros por metro cuadrado, aunque Donostia sigue siendo la ciudad más cara”

Quan no fa ni cinc dies, llegíem aquest altre:

“Finaliza la construcción de 12 viviendas en edificio de Sa Penya para funcionarios de Policía Nacional

En 2017 i 2018 apareixia a premsa

“No tengo la sensación de vivir en un hospital. En agosto, ni me planteo buscar casa”

“La residencia para personal sanitario de Can Misses está al completo de su capacidad”

Si relacionem aquestes notícies amb les següents dades:

  • A Eivissa, en el curs 2021-22 encara no s’han pogut adjudicar totes les places vacants d’algunes especialitats com Llengua Catalana o matemàtiques.
  • Els docents que treballen a Pitiüses sovint han d’abandonar les vivendes que lloguen durant el mes de maig, com a molt aconsegueixen quedar fins el 30 de juny.
  • La Junta de Personal Docent d’Eivissa i Formentera ha fet propostes a la Direcció General de Personal Docent per solventar el problema de la manca de docents a l’illa.
  • El problema, en aquest temps, s’ha implantat a la resta de les Illes Balears.

Ens preguntem què fa el Ministeri de l’Interior i la Conselleria de Salut que no pot fer el Ministeri d’Educació o la Conselleria d’Educació? La seguretat és important i la salut també, però sembla que l’educació no tant.