Fa uns anys, vam llançar la campanya de l’Aula de les sardines per denunciar la manca d’espais i les elevades ràtios d’alumne per aula amb les quals els docents havien de dur a terme la tasca.

Passat el temps i, amb una dura situació de per mig, com ha estat la pandèmia, hem de tornar a denunciar que, lluny de millorar, aquestes dades han empitjorat.

Ara, no només va contra el paradigma del sistema educatiu on volem arribar, sinó que contradiu les principals normes de control de la pandèmia i aconseguir uns centres educatius segurs: l’espai interpersonal. 

Com vam denunciar la setmana passada, el número d’alumnes no para de créixer, mentre que el de docents s’ha estancat. 

Ara, la nostra classe s’ha de dir “La classe de les sardines amb mascareta” perquè és la mesura que s’aplica entre els alumnes i perquè és la mesura en la qual el Govern de les Illes Balears no ha d’invertir un sol euro.

Denúncia del 2017

A la primera sessió de la Paritària de riscos laborals del curs 21/22 ens han informat de l’estat de la tramitació de les possibles baixes dels docents vulnerables. En relació a la situació COVID, segons les indicacions de Sanitat, seran motiu de baixa directa en aquest curs les persones amb tractament actiu per càncer o altres tractaments immunosupressors.

Els sindicats membres d’aquesta comissió hem expressat de forma unànime dues queixes:

• El servei subcontractat a l’empresa Previs està generant una sensació de desigualtat en relació al servei directe del Servei de Prevenció a les seves instal·lacions.
• Les previsions d’implantació de les seus del servei propi de la Conselleria d’Educació fa que hi hagi un greuge en l’atenció que rebran els docents de Menorca, Eivissa i Formentera on no es preveu que hi hagi aquests serveis en els propers anys.

El director del Servei ha exposat la dificultat que s’està trobant el servei propi de Conselleria per dur a terme les actuacions que estan prevista tant pel que fa a les avaluacions als centes com als exàmens de salut i les activitats de formació degut a la manca de personal, especialment en els departaments d’administració i de medicina. Els membres de la paritària hem acordat elevar una petició formal a la mesa de funció pública perquè prengui les mesures necessàries per evitar que aquest servei que ha costat tant posar en marxa acabi desapareixent per manca de personal sanitari qualificat abans d’hora.

En el torn obert s’ha parlat dels problemes que tenen molts centres per garantir la distància de seguretat d’1,20 amb les ràtios que tenen. Si és el cas del vostre centre, contacteu amb la DG de Planificació i Centres.

Altra qüestió que hem plantejat és la possibilitat de prescindir de l’ús de mascareta a l’aire lliure i la resposta de la DG de Personal Docent és que des de Salut es considera una qüestió no negociable ja que les aules han de ser entorns segurs.

Hem preguntat per la distribució de filtres HEPA (a mesa se’ns va dir que es distribuirien en octubre), però la licitació ha estat impugnada i fins que no es resolgui no es podran adquirir.

Finalment, hem insistit en la necessitat de posar en marxa el Pla d’igualtat que inclogui els protocols d’assetjament. La DGPICE és l’encarregada i a la propera paritària se’ns ha ofert que un representant de la mateixa comparegui per informar del procés.

És cert que l’èxit en educació no depèn d’un únic factor. Hem de tenir en compte metodologies, motivació, adequació de curriculums al moment actual… i sobretot una ràtio més baixa que afavoreixi l’implementació d’altres mesures.

La lluita per les ràtios ve de lluny i ha de continuar. És una mesura tan efectiva com imprescindible per aconseguir una educació pública de qualitat en la qual tot l’alumnat rebi l’atenció que necessiti.
A les Balears, a cada nova matrícula, s’incrementa el total d’alumnat matriculat en un sistema que manté,en termes generals, els mateixos docents que en cursos anteriors.

Segons les xifres publicades per la mateixa Conselleria d’Educació i Formació Professional, tindrem 3100 nous alumnes. D’aquesta manera, la ràtio d’alumne/aula s’incrementa considerablement.

La falta persistent de pressupost i d’infraestructures no fa més que impossibilitar una millora necessària per poder començar a comparar-nos amb les grans potències educatives europees. S’ha demostrat que una ràtio més baixa és la gran innovació educativa que el sistema necessita.