Ahir vàrem assistir a la taula rodona-debat organitzat per FECCOOIB, on varen intervenir el director general de Planificació i Centres i Montse Ros Secretària General de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya.

La taula rodona va fer un gir en poques hores, ja que la notícia de l’acord dins la Mesa General Estatal es va arribar al consens per bloquejar les revàlides fins arribar a un Pacte per l’Educació.

Segons el Director General aquest anunci és el principi de la fi de la LOMCE, va recordar des del 1970 no hi havia hagut cap llei on sortissin revàlides. Amb aquest anunci queda clar que només hi haurà un títol d’ESO i un únic accés a la universitat que serà una prova similar a la PAU i dependrà de la UIB.

Les proves de 4t i 6è de primària seran de diagnòstic i mostral de competències clau, de cap manera tendran un caràcter acadèmic. També el Sr. Morante ha recordat que és un triomf de la comunitat educativa ja que a poc poc aquesta lluita ha fet que la LOMCE anàs perdent trossos pel camí i que la següent passa és un pacte educatiu que: «no serà la que cada un de nosaltres vol però sí la que tots volem».

La Sra. Ros tot i valorar molt positivament la notícia, no ho dóna per tancat ja que han quedat coses a l’aire que són preocupants i que s’han d’aclarir, recorda que aquesta prova no s’ha definit com serà. A més, els currículums imposats per l’estat són preocupants , només cal mirar per exemple en matèria de Geografia i Història on no hi ha cap pregunta de Geografia i sí d’Història.

Si això acaba donant-se per fet, cal llegir la redacció definitiva del decret, Alternativa reclama una acció ràpida per tal de traspassar les competències a la UIB i es puguin posar a disposició dels docents i el alumnes de 2ⁿ de batxillerat els criteris bàsics amb què es faran les proves, el model d’examen, etc…

Tot i que sembla que la LOMCE té data de caducitat, no podem deixar de recordar que no ens agrada, que no és el model d’escola democràtica del segle XXI que els nostres alumnes mereixen per poder afrontar la seva època i no la que proposa -i no ho podem oblidar- el Partit Popular.